Records.

Fa gairebé 10 anys que vas desaparèixer d'aquest món. I, avui, un cop més he tornat a recordar-te per un xicotet detall. Ha sigut l'olor a lleixiu que tenen les meues mans i que també feien les teues, cada dia. Una olor que no desapareixia de les teues perquè sempre volies que tot anara rebé, que tot fóra perfecte, que ens sentírem en una espècie de paradís. Una olor que em fa recordar tot el teu esforç per portar una casa endavant amb pocs recursos. Els teus genolls, el teu somriure, la teua manera graciosa de caminar, la màgia i "bruixeria" que tenies, la felicitat que compartíem i que només era nostra. Ho recorde amb esforços, ja fa 10 anys i jo encara no en tenia 10, d'anys. Ha passat tant de temps... però se'm fa impossible oblidar aquella complicitat que teníem les tres, i, de manera especial, la que compartíem tu i jo.

Quina ràbia fa perdre tan prompte, tan jove i tan "de sobte" les persones que més estimes. M'agradaria poder parlar amb tu un altre cop, encara que només fóra 1 hora. M'agradaria explicar-te tantes coses, on visc, què faig, preguntar-te què en penses, de tot. M'agradaria que tu m'explicares més coses encara, del teu passat. Ara que ja sóc més gran, m'agradaria que parlàrem de coses més serioses, de nosaltres com amigues. Me (mos) fas tanta falta...

Per a la meua estimada àvia, R.

Anna.

Inventem.

Són "rotllos" diferents. A mi m'agrada passejar a la vora de la platja mentre escolte el soroll que fan les ones en trencar-se. A tu t'agrada escoltar música mentre vas a caminar pel Parc. A mi m'agrada gaudir dels concerts en directe i tu, en canvi, prefereixes aprofitar al màxim una nit a una discoteca amb un got a la mà. Jo sóc més de llegir llibres o articles amb rerefons que, possiblement, ja no s'editen i tu estimes més comprar l'últim Best Seller romàntic. Sí, en efecte, són "rotllos" diferents però no per això han de ser incompatibles. Diríem.

29M

Vaig escriure açò en tornar de la manifestació de Barcelona de la vaga general el 29M:

Increïble el que hem viscut avui a Barcelona. Crits, trets, fum, foc, gas lacrimògen, porres, bales de goma, violència, por, corredisses... El que més ràbia me fa és que demà serem els "manifestants violents" i no seran els "Mossos torturadors". Tinc molt clar el que he vsit i sé que ni és correcte trencar aparadors ni carregar descaradament a tota la quantitat de gent que hi havia. Ja vorem com acaba tot açò.

Anna.

29M

Increïble el que hem viscut avui a Barcelona. Crits, trets, fum, foc, gas lacrimògen, porres, bales de goma, violència, por, confusió, corredisses... El que més ràbia me fa és que demà serem els "manifestants violents" i no seran els "Mossos torturadors". Tinc molt clar el que he vist i sé que ni és correcte trencar aparadors ni carregar indiscriminadament a tota la quantitat de gent que hi havia. Ja vorem tot açò com acaba!

Anna.

.

"Ell és més responsable, diuen. No vol problemes, diu. No li agrada la política, afegeix. Jo no l'entenc, com pot ignorar-ho tot? com pot girar l'esquena als seus, als que ho donen tots per tots nosaltres?

Jo no seré com el. Jo lluitaré si torna la confusió, els crits, les corredisses, el pànic. He de marxar, és massa perillós, els meus es retiren desbandada. La batalla s'ha acabat, la guerra fa segles que dura però es resoldrà aviat, espere."

Xavi Sarrià.

Cal deixar de ser tan egoistes i s'ha de començar a ser una miqueta més solidaris amb la resta. Hem de fer alguna cosa per tot això que se'ns esta caient a sobre.

Barreja de popularismes.

Me cague en la mar salà. Trobar-te a faltar, redéu. Saber que m'ignores, Ma'e Déu! No sé que farem, nostre sinyó! No sé cert si eixirem d'esta... ni en quines condicions.

Diccionari.

No trobe les paraules exactes. Ni els pensaments els tinc clars. Les sensacions són atípiques i inefables. Podria atrevir-me a dir que tot va navegant pel meu interior a la deriva, sense rumb.

Potser hauria de plantejar-me per què no sóc capaç d'identificar-ho tot amb un conjunt de lletres, amb un significat. Tot me pareix abstracte i, en certa manera, nou. Potser hauria de redactar de manera més directa i precisa el meu diccionari.

- "Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc molt més lluny" (Gossos)

Anna.

París.

Vam anar a París i tornàrem el diumenge. Un munt de records i anècdotes embolcallats pel record intens del fred que romandran pel meu interior, sens dubte.

París, per a mi, és una barreja de moltes coses. Són les llargues hores passejant pel Louvre mentre admires cada racó, és l'enllaunat metro amb una mescla heterogènia de persones, són les caminades vora riu i pels carrerons estrets que desprenen modernitat, són les botigues de llibres, cd i vinils de segona mà; però podria estar enumerant molta estona allò que m'ha transmés París, per tant, només diré que com tota gran ciutat, París és un enorme joc de contrastos que no sé per quin motiu m'ha arribat ben endins.

.Anna

Molt bé.

Francisco Pastor Guzmán 17/01/2012

Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del Gobierno, nos pide a los españoles "un esfuerzo más". Alberto Fabra Part, presidente de la Generalitat Valenciana, dice que los valencianos "vivíamos por encima de nuestras posibilidades".

Trabajo desde hace 14 años en I+D y desde hace 10 lo compatibilizo con unas horas semanales de profesor en la universidad. Me esforcé de niño y de adolescente en intentar aprender, sacara buenas notas y pasarlo bien. Me esforcé en la universidad para sacar la carrera y pasarlo bien. Me esforcé luego dando clases particulares y continúo ahora esforzándome en mis dos trabajos. Hace 10 años junto a mi pareja compramos un piso que entraba dentro de nuestras posibilidades. Ahora tras 10 años de esfuerzo, hemos ahorrado el dinero suficiente para pagar lo que nos queda de hipoteca. Llevo años esforzándome y nunca he vivido por encima de mis posibilidades. Podía permitirme coches más caros pero no los he comprado, nunca he pedido un crédito para irme de vacaciones, reforme mi piso cuando tuve dinero para hacerlo. Me esfuerzo en educar a mis hijos l o mejor posible, los llevo a la escuela pública y me esfuerzo en la asociación de padres para ayudar a mejorarla. Cuando mis hijos enferman los llevo a la sanidad pública y si me queda jarabe en casa le digo al médico que no me haga una receta que no necesito.

Ahora estoy a punto de quedarme sin trabajo gracias a los que han vivido "por encima de nuestras posibilidades". Ahora me piden "un esfuerzo más". Yo siempre he pagado puntualmente la hipoteca y lo sigo haciendo así que no he hundido a la banca. Yo no he hecho bajar la Bolsa, no he hundido los mercados, no he inflado la economía, no he especulado con la vivienda, no he organizado carreras de coches en mi ciudad, no necesito aeropuerto sin aviones, no tengo yate para ver la salida de la Copa América, no he ido nunca a ver la ópera en el Palau de les Arts. Yo no he deteriorado la escuela ni sanidad públicas, no he tenido becas ni subvenciones, no he cobrado nunca el paro ni he provocado déficit al Estado, la autonomía ni la Seguridad Social. Yo no conozco a Moody's, Fitch ni Standard & Poor's pero sí conozco a los que vivieron por encima de mis posibilidades. Yo no les voté, a mí no me representan.

Soraya, el esfuerzo se lo pides a ellos.

Sobre el País Valencià (I)

L'altre dia una vella companya de somriures tant a l'institut com fora d'aquest va posar al Facebook que estava farta d'haver de sentir generalitzacions sobre el País Valencià (o Comunidad Valenciana com diuen els prototips dels tòpics). Des que visc a Sabadell-Barcelona i compartisc els meus dies amb catalans (ja no parlem de la resta...), m'envolten comentaris de l'estil: "és que allí parleu mig castellà, mig català" o "Amb tot el que us fan no sé com podeu seguir votant-los". Cal admetre que pel que fa a la llengua, com a conseqüència dels pocs mitjans de comunicació i de la voluntat d'eliminar la identitat valenciana - i, per tant, una miqueta catalana - dels qui tenen el poder (i, per tant, no l'han potenciada) anem un poc endarrerits pel que fa a la normalització lingüística envers Catalunya, i sabem que sovint hi ha massa barbarismes dins del nostre dia a dia però, crec que amb la voluntat d'una generació poden canviar moltes coses com han canviat allí (o ací, ara que estic d'exàmens). Sí que és cert que és incomprensible que haja tret majoria absoluta el Partit Popular després de tot el que ha malbaratat i el que ens ha robat però és que també ho és per a mi. Personalment, supose que anirà relacionat amb l'espècie de caciquisme que ha imposat i el seguiment que ha tingut.

El que vull arribar a dir, amb tot açò és que els vertaders valencians hem de continuar desfent mites i, per molt que ens coste, haurem de seguir fent visible el nostre País Valencià, aquell que queda allunyat (encara que, a vegades, només siga per voluntat) de la corrupció, de les estafes, dels enganys, l'economia submergida, del malbaratament desmesurat i de l'espanyolisme concentrat. Hem de conscienciar a la gent, per sona a persona perquè, encara que ens dolga admetre-ho, els prejudicis estan ahí. Hem de defensar-nos amb les paraules, amb les dents (si cal!), hem de fer saber la veritat a la resta i lluitar, amb el que està al nostre abast, perquè allò que considerem País Valencià no quede absorbit per la massa que sol eixir als diaris.

Jo ja ho estic fent. I tu?

Anna.

F.

"No has vingut. He estat esperant hores o dies, no ho sé. No ho sé perquè he deixat de ser jo per a convertir-me en una massa només sensible a la teva absència, com si en el buit s'hi pogués formar un munt de dolor, d'ànsies, com si el no-res tingués un ésser."

Cavalls cap a la fosca, Baltasar Porcel.

Reflexions

La veritat és que, malgrat tenir un munt de feina encara per fer, tinc ganes de reflexionar i intentar plasmar en paper digital tot allò que pense, ara que ve final d'any.

Si som sincers, ens adonem quen encara que entrem d'ací no res a un altre any, seguim igual políticament que al segle XIX amb tot allò del caciquisme. Fabra torne a guanyar la loteria, la Casa Reial continua usurpant diners, hi ha corrupció (molta corrupció), l'aeroport de Castelló continua sense avions, la T-10 a Barcelona torna a pujar, mane Rajoy i se continuen perdent drets per la llengua.

L'única diferència remarcable és clara... Camps ha dimitit i per fi l'estan jutjant! Zapatero a l' "ATUR" i ara, no sabem ni la que se'ns ve al damunt. Estem enfonsats a un pou de merda increïblement pestilent.

A la nostra vida particular continuem amb el de sempre, combinant estudis, distància, família i amics de la millor manera (o això creiem) possible. Combinant lluita, reivindicacions i protestes amb concerts, festa i discussions al mig del carrer. Personalment, me continue encenent quan veig que els meus amics cada vegada se passen més al castellà i quan veig un text replet de faltes. Me segueixen fent ràbia les persones prepotents i me segueix costant trobar gent amb un humor (que potser no és un humor) com el meu. De gustos, encara tinc els mateixos i de pensament, també. I la ràbia de complir anys també serà la mateixa. Per sort, sempre fa il·lusió ser de finals....

La única diferència entre un any i l'altre és que, als apunts, esciurem 2012. No espere res d'aquest any i ho espere tot. Espere tot allò que em done l'any, que em busque o que faig. Espere que algunes coses canvien, que s'acaben o que comencen.

Que tinguem salut perquè no tindrem diners per a pagar-nos el tractament. Que tinguem un poc extra de diners perquè puguem fer-nos una llibreta de pensions perquè no combrarem la jubilació. Que tinguem amor de qualsevol tipus per intentar pal·liar el dolor de la situació econòmica que ens trobem. I que no me falteu vosaltres. Vosaltres sou tant la gent que em llig al bloc, la que no ho fa, els que em comenteu i els que no. Vosaltres sou la gent que tinc al meu voltant, els amics de tota la vida, els dels concerts, els íntims, els coneguts, la família amb qui me parle i amb la que no, la persona que veig una setmana a l'any i la que no veig mai però amb qui parle sempre. Sou tots una part de mi, més gran, més menuda. I no a tots vos aprecie per igual! Això faltaria!

Emborratxeu-vos, si voleu la Nit de Cap d'Any. Jo també m'emborratxaré, de somnis, de vida, de sentiments i de detalls. Els detalls que em fan feliç.

.Anna